Terrassa a 19 de Decembre del 2012
El pare Xiu-Xiu
És una freda tarda de dissabte, al voltant de les sis, i falten pocs dies per la festivitat de Reis. És per això que a La Coral, l'entitat cívica i social més coneguda de la ciutat, trobem a l'entrada i ben assegut en una ostentosa cadira que hi ha sobre d'un altell el patge Xiu-Xiu, amb les seves lluents vestimentes, botes i turbant. És alt, porta barba i és bru...o això sembla. Al costat, a terra, té un sac gros i granetós que a poc a poc es va omplint amb les cartes de la mainada que el visita amb la il-lusió i els nervis propis de l'aconteixement i també, de la cua que han fet per arribar fins l'emissari dels Reis Mags d'Orient, el qual lliurarà les cartes dels nens a ses Majestats per a què els duïnt els regals que dessitgen. Tot i que el grans ja ho sabem: els Reis són els pares i també, qui decideixen.
El patge Xiu-Xiu sap que ell vindrà i mentre l'espera fa el que toca, va seient als nens a les seves cames i els hi pregunta si han fet bondat, si han estudiat força i si no fan enfadar als pares. Tot seguit els agafa la carta que porten a les seves manetes i la diposita al sac granatós.
El Xiu-Xiu ja l'ha vist a la cua agafat de la mà de sa mare, una noia alta, bruna i ben guapa. Ell és un nen rosset i blanquet, amb els ulls d'un blau cel intens. A l'altra mà dur la carta pels Reis Mags.
Un cop ha arribat el seu torn la mare el puja fins on l'espera el patge, que està potser més impacient i nerviós que ell. En Xiu-Xiu el seu sobre de les seves cames...
- Hola maco, com et dius ?
- Jesús.
- I quants anys tens ?.
- Quatre.
- Has fet bondat aquest any ?- Li diu el patge, amb la veu una mica tremolosa.
- Si.
- Fas bondat a casa, fas cas als pares.. què te'ls estimes molt als pares ?.
- Si molt... el pare no ha vingut perquè treballa.
- Molt bé així m'agrada, que facis bondat i t'estimis als pares. Tens la carta pels Reis ?.
- Si- Li diu tot ensenyant-li la carta al patge Xiu-Xiu.
- Bé doncs, dóna'm-la que li farem arribar als Reis Mags.
El Jesús li dona al patge, però aquest no la posa amb les altres al sac, sinò que se la guarda en una butxaca de la capa.
- Dóna'm un petonet, Jesús - li diu el patge al nen- I que acabis de passar unes bones festes.
El nen li dóna el petó i el patge li en fa un altre a ell a la galta. El Jesús baixa i s'agafa de nou a la mà de la seva mare, que l'està esperant. Ella saluda tímidament al Xiu-Xiu i ell li torna la salutació a ella, amb un somriure...
Quan són les nou del vespre La Coral tanca les seves portes i el patge Xiu-Xiu, que de veritat es diu Josep i és nascut a la ciutat, deixa d'atendre als nens fins un altre dia, així que s'aixeca de la cadira on ha passat la tarda i s'endinsa a l'institució camí dels vestuaris per canviar-se de roba, treure postissos i maquillatge. Però abans de començar a fer-ho treu de la butxaca de la capa la carta del petit Jesús...el seu fill. L'obra: Com estima al seu menut i a la seva dòna !. Per ells és capaç de gairebé tot, fins hi tot de treballar fent de patge Xiu-Xiu aquestes festes i així guanyar els calerons que els aniran tan bé a casa, doncs ell fa temps que està aturat i la Maria, la seva dona, treballa en una empresa afectada per un ERE.
Amb els diners que guanyi fent de patge XIu-Xiu, el Josep podrà comprar-li una de les joguines que el seu fill Jesús demana als Reis Mags a la carta que ha escrit i fins i tot, potser també un regalet a la mare del nen i dona d'en Josep, la Maria.
Copyright,Suvur 2012
